Aràbia Saudita no està intentant apagar l’incendi. Està intentant aprofitar-lo. Riad veu en aquesta guerra una oportunitat per fer allò que feia anys que volia i no podia executar directament: degradar de debò les capacitats militars de l’Iran aprofitant que qui posa bona part del múscul és Washington. Reuters ha informat que diversos estats del Golf, entre ells l’entorn saudita, han passat de la prudència inicial a pressionar els Estats Units perquè no deixin l’ofensiva “a mitges” i perquè l’Iran no surti encara capaç de continuar amenaçant la regió.
Això no és idealisme, ni defensa pròpia pura, ni cap croada moral. És càlcul de poder. L’Aràbia Saudita sap que té més marge que molts dels seus veïns perquè pot treure una part important del seu petroli pel mar Roig gràcies a l’oleoducte Est-Oest fins a Yanbu. Reuters explica que aquesta ruta li dona una capacitat d’escapament que l’Iraq, Kuwait o fins i tot els Emirats no tenen en la mateixa mesura. Dit sense maquillatge: si la guerra destrossa més els altres que no pas a ella, Riad pot sortir-ne relativament reforçada dins del Golf.
Però aquesta jugada és una animalada. Perquè quan comences a parlar de refineries, terminals, camps de gas, dessaladores i petroliers, ja no estàs jugant només amb l’Iran ni amb els equilibris del Golf: estàs jugant amb l’economia mundial. L’estret d’Ormuz continua sent un dels punts crítics del planeta, amb uns 20 milions de barrils diaris travessant-lo, aproximadament una cinquena part del consum mundial de líquids del petroli. Si això salta pels aires de manera sostinguda, no puja només la benzina: entra en crisi la inflació, el transport, la indústria i el creixement global.
I el més absurd és que els saudites ho saben perfectament. Tant, que els mateixos estats del Golf han advertit Washington que una escalada contra infraestructures iranianes podia desencadenar represàlies contra les seves pròpies instal·lacions d’energia i d’aigua. És a dir, Riad vol collar més l’Iran, però al mateix temps admet que aquesta escalada pot acabar rebentant-li a la cara. Això no és una estratègia neta. És una aposta temerària feta des de la convicció que el rival d’avui ha de quedar més tocat que tu.
En resum: sí, l’Aràbia Saudita està aprofitant la guerra per intentar trinxar l’Iran i, de pas, alterar l’equilibri regional al seu favor. Però ho està fent al preu de jugar amb una crisi energètica global i amb el seu propi futur. Perquè les guerres es poden calcular sobre el paper, però quan comencen a cremar pous, refineries i dessaladores, el foc no pregunta de quin bàndol ets.
Deixa un comentari