Un terratrèmol no es pot predir, però el risc sí que es pot conèixer. I preparar-se no és alarmisme: és sentit comú.
El terratrèmol que ha sacsejat Veneçuela aquesta setmana ens recorda una cosa incòmoda: la terra no avisa quan decideix moure’s. En qüestió de segons, una ciutat pot quedar sense llum, sense comunicacions, amb carreteres tallades, edificis danyats i milers de persones buscant familiars, aigua o un lloc segur on dormir.
Però ara que comencen les vacances, la pregunta no és només què ha passat a Veneçuela. La pregunta també és aquesta: sabem si el lloc on viatgem és una zona sísmica?
No es tracta de deixar de viatjar. Japó, Xile, Indonèsia, Itàlia, Grècia, Turquia, Mèxic o el Carib són destinacions fascinants. Però també són llocs on la terra pot tremolar amb força. I si viatgem a zones sísmicament actives, val la pena saber què fer abans, durant i després d’un terratrèmol.
Perquè els terratrèmols no es poden predir amb exactitud. Ningú pot dir seriosament: “demà, a tal hora, hi haurà un sisme de magnitud 7 en aquesta ciutat”. Això no existeix. El que sí sabem és quines zones del planeta tenen més risc. I aquí la geologia és molt clara.
On tremola més el món?
Els terratrèmols no passen a l’atzar. Es concentren sobretot a les vores de les plaques tectòniques, que són com grans peces de l’escorça terrestre en moviment. Quan aquestes plaques xoquen, llisquen o una s’enfonsa sota l’altra, s’acumula tensió. Quan aquesta tensió s’allibera, arriba el terratrèmol.
La zona més activa del planeta és el Cercle de Foc del Pacífic, una immensa franja que envolta l’oceà Pacífic. Inclou països i regions com el Japó, Indonèsia, Filipines, Papua Nova Guinea, Nova Zelanda, Xile, Perú, Mèxic, Amèrica Central, Alaska i la costa oest dels Estats Units i del Canadà.
No és casualitat que molts dels grans terratrèmols i tsunamis de la història moderna hagin passat en aquesta àrea. Aquí hi ha algunes de les falles i zones de subducció més potents del món. Una zona de subducció és el lloc on una placa tectònica s’enfonsa sota una altra. Dit de manera senzilla: és una de les màquines naturals més capaces de generar terratrèmols gegants.
La segona gran franja és el cinturó Alpí-Himàlaia, que va del Mediterrani fins a l’Himàlaia. Aquí entren zones molt conegudes pels viatgers europeus: Itàlia, Grècia, Turquia, els Balcans, Xipre, Iran, Pakistan, Nepal i el nord de l’Índia. És una regió especialment delicada perquè combina activitat sísmica, ciutats molt poblades, patrimoni antic i edificis de qualitat molt desigual.
També cal mirar amb atenció el Carib i el nord de Sud-amèrica. Haití, República Dominicana, Puerto Rico, les Antilles, Colòmbia i Veneçuela es troben en una zona complexa, marcada pel contacte entre plaques i falles actives. El desastre de Veneçuela no és una anomalia impossible: és un recordatori que aquella regió també forma part del mapa sísmic mundial.
I després hi ha casos com Islàndia, on l’activitat volcànica i sísmica forma part del paisatge. No és el mateix risc que al Japó o a Xile, però és un bon exemple d’un país turístic on la geologia continua molt viva.
Què has de mirar abans de viatjar?
Abans de marxar, no cal fer una tesi de geologia. Però sí fer tres comprovacions bàsiques.
Primer: mira si el país és una zona sísmica. Amb una cerca ràpida pots saber si hi ha risc de terratrèmols, volcans o tsunamis.
Segon: revisa on dormiràs. En un hotel, apartament o casa rural, fixa’t on són les sortides, les escales i els espais més segurs. No cal obsessionar-se, però sí orientar-se. En una emergència, haver mirat les sortides abans pot estalviar minuts importants.
Tercer: informa’t dels canals oficials d’emergència del país. En alguns llocs hi ha alertes al mòbil, aplicacions oficials, sirenes o instruccions específiques per tsunami. Si viatges a una zona costanera sísmica, això és especialment important: després d’un gran terratrèmol prop del mar, el risc no sempre acaba quan deixa de tremolar.
El kit antiterratrèmols del viatger
Un kit d’emergència no ha de convertir la maleta en un refugi nuclear. No cal exagerar. Però hi ha objectes petits que poden ser molt útils si durant unes hores no hi ha llum, internet, ascensors o serveis bàsics.
El kit mínim hauria d’incloure una llanterna petita, una bateria externa carregada, una farmaciola bàsica, medicació personal per uns dies, una ampolla d’aigua, alguna barreta energètica o menjar sec, una mica de diners en efectiu, còpies del passaport i de l’assegurança de viatge, contactes d’emergència apuntats fora del mòbil i, si pot ser, un xiulet.
El xiulet sembla una ximpleria fins que deixa de ser-ho. Si una persona queda atrapada o necessita demanar ajuda, cridar cansa molt més que xiular.
Hi ha un altre consell poc glamurós però molt important: si dorms en una zona sísmica, deixa unes sabates tancades al costat del llit. Després d’un terratrèmol, el terra pot quedar ple de vidres trencats, runa, ceràmica, cables o objectes caiguts. Sortir descalç enmig del caos pot acabar en una ferida greu just quan més necessites moure’t.
També és bona idea deixar el mòbil carregant a prop, però no sota piles d’objectes, i tenir una peça de roba a mà. Molts terratrèmols passen de nit, i els primers minuts són confusos.
Què has de fer durant un terratrèmol?
La reacció instintiva de molta gent és sortir corrents. Però en molts casos és justament el pitjor que pots fer.
Si ets dins d’un edifici, no intentis baixar escales ni sortir mentre dura la sacsejada. Et poden caure vidres, cornises, mobles, làmpades o fragments de façana. El millor és protegir-te sota una taula sòlida o al costat d’un element estructural segur, allunyat de finestres, prestatgeries i objectes que puguin caure. Protegeix-te el cap i el coll.
La idea bàsica és senzilla: ajupir-se, cobrir-se i aguantar fins que pari la sacsejada.
Si ets al carrer, allunya’t d’edificis, murs, balcons, pals elèctrics i cables. No et quedis enganxat a una façana. Moltes víctimes d’un terratrèmol no moren perquè “la terra s’obri”, sinó per caiguda d’objectes.
Si ets en un cotxe, atura’t en un lloc segur, lluny de ponts, túnels, arbres, edificis i cables elèctrics. Queda’t dins del vehicle fins que passi la sacsejada.
Si ets a la costa i el terratrèmol ha estat molt fort o llarg, especialment si costa mantenir-te dret, pensa en el risc de tsunami. No esperis a veure el mar retirar-se. Allunya’t de la costa i busca una zona alta seguint les instruccions locals.
I després?
Quan deixa de tremolar, no vol dir que el perill hagi acabat. Poden venir rèpliques, és a dir, nous tremolors després del sisme principal. Algunes rèpliques poden ser prou fortes per fer caure edificis ja danyats.
Per això cal sortir amb calma si l’edifici sembla insegur, no fer servir ascensors, evitar encendre flames si hi pot haver fuites de gas, tallar subministraments si és necessari i seguir les instruccions de les autoritats. També cal evitar trucades innecessàries: en una emergència, les xarxes es poden saturar. Millor enviar missatges curts per dir que estàs bé.
I sobretot: no entris en edificis malmesos per recuperar maletes, documents o objectes personals. Cap passaport, càmera o ordinador val més que quedar atrapat sota una estructura debilitada.
Preparar-se no és tenir por
El gran error és pensar que preparar-se és viure espantat. No ho és. Preparar-se és exactament el contrari: és reduir el caos quan passa una cosa que no controles.
No podem impedir un terratrèmol. No podem negociar amb una falla tectònica. No podem demanar a la natura que respecti les nostres vacances.
Però sí podem saber on viatgem. Sí podem portar quatre coses bàsiques. Sí podem mirar les sortides de l’hotel. Sí podem explicar als fills què han de fer si tremola la terra. Sí podem saber que no s’ha de sortir corrents durant la sacsejada. Sí podem evitar errors que costen vides.
La terra pot tremolar sense avisar. La nostra preparació, en canvi, depèn de nosaltres.
