Vist des de les imatges d’Ucraïna, el Dragón 8×8 pot semblar una contradicció. És gran com un autobús, pesa unes trenta tones i costa milions d’euros. No és fàcil d’amagar i, quan circula per una carretera o queda aturat en un pont, pot ser detectat a gran distància per un dron.
Després arriba l’FPV. Un aparell que pot costar 2.000 o 3.000 euros busca el sostre, el motor, les òptiques o les escotilles. Potser no destrueix completament el vehicle, però pot deixar-lo immòbil o fora de combat. En un front cobert permanentment per drons, un blindat immobilitzat es converteix ràpidament en objectiu de nous FPV, morters o artilleria.
Des d’aquesta perspectiva, el Dragón pot semblar una muntanya de ferro cara i massa visible, dissenyada per a una guerra passada. El vehicle va créixer sota la influència de l’Iraq i l’Afganistan, quan les mines i els artefactes explosius improvisats eren una amenaça central. Aquesta protecció continua sent necessària, però ara l’atac també arriba des de dalt.
Però el concepte 8×8 continua viu
Aquesta crítica només explica mitja història. Bona part dels exèrcits occidentals continuen invertint en grans vehicles 8×8. El Regne Unit, per exemple, ha encarregat 623 Boxer, mentre Alemanya també opera centenars de vehicles d’aquesta família. No ho fan per ignorància, sinó perquè el 8×8 cobreix un espai que ni el carro de combat ni la infanteria lleugera poden ocupar.
El Dragón és ràpid, té una autonomia considerable i pot recórrer grans distàncies per carretera amb menys exigència logística que un vehicle pesant de cadenes. El seu blindatge protegeix contra armes lleugeres, metralla, mines i explosions.
La torre remota de 30 mil·límetres li permet destruir transports blindats i vehicles lleugers, atacar posicions fortificades i donar una cobertura molt potent a la infanteria desembarcada.
Aquest és el seu paper: transportar, protegir i acompanyar els soldats. No ha estat concebut per destruir frontalment un carro modern ni per actuar com a ariet contra una línia fortificada. Ben utilitzat, pot reforçar ràpidament un sector, ocupar punts clau, cobrir flancs i explotar una ruptura oberta per forces més pesants.
Ucraïna no ha demostrat que els 8×8 siguin inútils. Vehicles com el Rosomak han estat valorats pels mateixos militars ucraïnesos per la seva velocitat, maniobrabilitat, resistència i potència de foc. També han demostrat que poden ser reparats i retornar al servei després de patir danys.
El problema no és el vehicle
El Dragón necessita protecció activa contra míssils i RPG, detectors de drons, guerra electrònica, fum multiespectral i cobertura antidron. La seva mida, capacitat de càrrega i arquitectura electrònica ofereixen marge per integrar aquests sistemes. No és una plataforma obsoleta: és una plataforma que s’ha d’actualitzar.
Els problemes més greus del programa han estat industrials. El pressupost inicial era d’uns 2.100 milions d’euros i actualment supera els 2.500 milions. A això s’hi afegeixen retards i dificultats d’integració: les primeres quaranta unitats no van ser lliurades formalment fins al gener de 2026.
El Dragón no és ferralla esperant un dron. És una plataforma útil que arriba tard i encara incompleta. El 8×8 és una plataforma de futur, però només sobreviurà si s’adapta a la guerra del present.
Deixa un comentari