Taiwan acaba de posar una xifra impressionant sobre la taula: més de 40.000 drons d’atac costaner. El govern taiwanès va proposar el 3 de setembre una ampliació extraordinària de la despesa militar de 145.700 milions de dòlars taiwanesos —uns 4.590 milions de dòlars nord-americans— destinada, entre altres sistemes, a adquirir més de 600 drons de vigilància i reconeixement costaner, més de 40.000 drons d’atac i un primer lot de més de 100 petites embarcacions no tripulades d’atac.
Cal fer, però, una precisió important: Taiwan no té avui 40.000 drons preparats en una platja esperant que aparegui la flota xinesa. És un programa d’adquisició que encara necessita completar el procés pressupostari. Però la xifra revela perfectament cap on està evolucionant la defensa de l’illa.
I l’ambició és encara més gran. Al juny, el Ministeri de Defensa havia plantejat un programa fins al 2031 que contemplava 1.446 drons de reconeixement costaner, 208.200 drons d’atac i 1.320 vehicles navals no tripulats. El mecanisme pressupostari posterior ha canviat, però aquesta proposta permet entendre l’escala amb què els planificadors taiwanesos estan pensant la guerra futura.
La idea no és llançar 40.000 drons simultàniament contra una flota xinesa.
És gairebé el contrari.
Taiwan necessita molts drons perquè els necessita repartits.
L’illa té centenars de quilòmetres de costa i ningú no pot saber amb absoluta certesa on intentaria concentrar la Xina una operació de desembarcament, una incursió o una maniobra de distracció. Els drons, els seus operadors, les bateries, els sistemes de comunicacions i els equips de manteniment han d’estar distribuïts abans que comenci el conflicte.
Perquè quan comencin a caure els míssils, moure grans quantitats d’armament d’una punta a l’altra de Taiwan podria convertir-se en una operació enormement difícil.
Carreteres tallades, ponts destruïts, ports atacats, comunicacions degradades o centres logístics sota foc podrien limitar molt ràpidament la mobilitat. Per això la dispersió no és només una manera de dificultar que la Xina destrueixi els drons a terra. És també una manera de garantir que diferents sectors de la costa conservin capacitat de combat encara que quedin parcialment aïllats.
Aquí apareix una de les grans lliçons de la guerra d’Ucraïna.
Durant dècades, bona part de la planificació militar occidental va buscar l’arma extraordinària: el caça més sofisticat, el míssil més precís, el vaixell més avançat.
Taiwan necessita aquestes armes. Però també necessita massa.
No serveix de gaire disposar d’un hipotètic “míssil miraculós” capaç d’enfonsar un portaavions si només se’n tenen uns quants, estan concentrats en dues bases i l’enemic pot destruir-los durant les primeres hores.
És millor disposar de moltes armes, dispersar-les, amagar-les i aconseguir que l’adversari mai no pugui estar segur d’haver-les eliminat totes.
Aquesta és la lògica dels 40.000 drons.
Una força d’invasió xinesa que travessés l’estret no s’enfrontaria a una única barrera defensiva. Taiwan intenta construir diverses capes successives: vigilància, mines, míssils antivaixell, artilleria, drons aeris, embarcacions no tripulades i forces terrestres.
Els drons de reconeixement buscarien objectius. Uns altres podrien atacar-los directament. La informació podria servir també perquè míssils o artilleria obrissin foc.
I si un sector perd centenars de drons durant els primers combats, encara n’hauria de tenir més disponibles.
Aquesta és la gran diferència.
No es tracta de construir una arma invulnerable. Es tracta de construir una defensa que pugui perdre armes i continuar combatent.
Naturalment, els drons no solucionen tots els problemes. La Xina disposa de guerra electrònica, míssils, una enorme força aèria i els seus propis sistemes no tripulats. Intentaria destruir magatzems, antenes, centres de comandament i fàbriques abans que aquesta xarxa defensiva pogués desplegar tot el seu potencial.
Però Taiwan no necessita garantir que derrotaria la Xina.
La seva estratègia consisteix a aconseguir que Pequín no pugui estar segur de guanyar.
Els 40.000 drons no són una arma miraculosa. Precisament aquesta és la seva força.
Taiwan no aposta per tenir una sola arma capaç d’enfonsar una flota. Aposta per tenir milers d’armes repartides per tota l’illa, perquè destruir-les totes sigui gairebé tan difícil com envair Taiwan.
