Europa ja pateix les conseqüències dels episodis de tensió al golf Pèrsic. Una nova escalada militar que afectés l’estret d’Ormuz, els ports o les instal·lacions de producció energètica podria encarir el petroli, el gas i el transport. El risc principal no és necessàriament quedar-se sense combustibles, sinó assumir-ne un cost que perjudiqui la indústria i les llars.
Ormuz, un coll d’ampolla mundial
L’estret d’Ormuz comunica el golf Pèrsic amb el golf d’Oman i és una de les principals vies del comerç mundial d’hidrocarburs. Encara que bona part del petroli que hi circula es dirigeix als mercats asiàtics, una interrupció sostinguda es transmetria als preus internacionals. Els compradors europeus haurien de competir per carregaments alternatius, amb més costos de transport i assegurança.
El gas natural liquat planteja una dificultat complementària: les exportacions marítimes de Qatar depenen d’aquesta ruta. Si disminuís l’oferta disponible, Europa competiria amb els importadors asiàtics per atraure vaixells metaners.
El dièsel i el transport, especialment exposats
El dièsel és essencial per als camions, l’agricultura, la construcció i part de la maquinària industrial. Una crisi del refinament o dels fluxos comercials podria encarir-lo proporcionalment més que la gasolina, segons l’estat de les existències i la capacitat de producció de les refineries. L’encariment del transport repercutiria progressivament en els preus dels productes i dels aliments.
Cal distingir, però, un augment de preus d’una escassetat física. Una escalada limitada podria generar volatilitat sense interrompre l’abastiment a les benzineres europees.
Gas, electricitat i competitivitat
Un gas més car també pot elevar el cost de produir electricitat, especialment en les hores en què les centrals de gas determinen el preu marginal del mercat. Els sectors més intensius en energia —química, fertilitzants, metal·lúrgia i ceràmica, entre d’altres— quedarien exposats a una nova pressió sobre els marges empresarials.
La UE ha diversificat els proveïdors energètics des de la crisi del 2022, però diversificar no equival a ser autosuficient. La dependència d’importacions continua fent-la vulnerable a les pertorbacions globals.
Qui guanya, qui perd i què podria passar
Els exportadors capaços de mantenir els subministraments podrien ingressar més per cada unitat venuda, però qualsevol ampliació de la guerra també amenaçaria les seves instal·lacions. Els importadors nets —entre els quals hi ha nombrosos països europeus— suportarien una factura superior. Els Estats Units podrien beneficiar-se parcialment de l’exportació de petroli i GNL, sense que això impliqui un benefici per a tota la seva economia.
Hi ha tres escenaris principals: una desescalada que estabilitzi el trànsit i moderi els preus; nous atacs limitats amb volatilitat persistent; o un conflicte regional prolongat que danyi instal·lacions i generi interrupcions de subministrament més greus. Cap d’aquests escenaris és inevitable.
Què cal vigilar ara
- La seguretat marítima i el trànsit efectiu per l’estret d’Ormuz.
- L’evolució del preu del dièsel respecte del cru.
- El nivell de reserves de gas a la Unió Europea.
- Els danys a terminals, refineries i infraestructures energètiques.
- Els moviments diplomàtics i militars dels actors implicats.