França torna a tenir un problema al carrer. El que va començar com una protesta d’estudiants de secundària per les condicions als instituts s’ha anat estenent a universitaris, professors, famílies i altres col·lectius. Encara no estem davant d’un nou moviment dels armilles grogues, però el risc per al govern és precisament aquest: que diferents malestars acabin confluint en una mateixa protesta contra l’Estat.
Tot va començar als instituts
La mobilització va començar a mitjan setembre a Créteil, a la perifèria de París, i ràpidament es va estendre per tot França. L’1 d’octubre més de 1.000 instituts, aproximadament una quarta part del total, havien participat d’alguna manera en les protestes.
Les reivindicacions inicials eren molt concretes.
Els estudiants denunciaven falta de professors, substitucions que no arriben, classes amb més de 35 alumnes, edificis deteriorats i jornades escolars excessivament llargues. Les dades ajuden a entendre el malestar: des del 2007, el secundari francès ha perdut més d’11.000 professors mentre incorporava gairebé 190.000 alumnes.
A això s’hi ha afegit Parcoursup, el sistema d’accés a la universitat, percebut per molts joves com una selecció opaca i socialment injusta. Una de les principals demandes del moviment és reformar-lo profundament o directament eliminar-lo.
Però el conflicte ja no és només educatiu.
Universitaris, professors i famílies s’hi sumen
A mesura que augmentaven els bloquejos, professors i pares d’alumnes van començar a participar en les manifestacions. Després s’hi van incorporar estudiants universitaris i fins i tot alumnes de les grans escoles d’elit franceses, com CentraleSupélec.
El 8 d’octubre, desenes de milers de joves tornaven a manifestar-se a París, Marsella i Lió. A les reivindicacions educatives ja s’hi afegien denúncies contra la desigualtat, la violència policial i l’extrema dreta.
Aquí és on el moviment comença a ser políticament més perillós.
Perquè la protesta arriba en un moment en què França necessita reduir un dèficit públic superior al 5% del PIB, controlar el deute i aprovar un pressupost difícil. El govern necessita contenir la despesa, mentre una part del carrer exigeix exactament el contrari: més professors, millors serveis públics i més inversió.
Pot convertir-se en un nou moviment dels armilles grogues?
Encara no.
Les protestes continuen sent principalment juvenils i educatives. Però el govern ja està preocupat per una possible “coalició de les còleres”: estudiants, professors, funcionaris, sindicats, joves de les perifèries i treballadors descontents amb les retallades.
Aquest cap de setmana serà especialment important. Hi ha centenars de mobilitzacions previstes coincidint amb actes vinculats a l’aniversari dels armilles grogues. El primer ministre Sébastien Lecornu ha advertit que una part de la protesta podria evolucionar cap a episodis de “violència urbana”.
Aquest és el gran risc per al govern.
Els armilles grogues del 2018 van començar per una qüestió aparentment concreta —els impostos sobre els combustibles— i van acabar convertint-se en una revolta molt més profunda contra el cost de vida, les desigualtats i les elits polítiques.
Ara podria passar alguna cosa semblant.
La pregunta ja no és només si els estudiants aconseguiran més professors. La pregunta és si el seu malestar acabarà actuant com l’espurna que uneixi totes les altres frustracions socials de França.