L’Aràbia Saudita prepara una nova ofensiva al Iemen amb un objectiu immediat: trencar el control houthi sobre la costa del mar Roig i recuperar la seguretat de Bab el-Mandeb, un dels passos marítims més importants del planeta. Segons Reuters, Riad estudia una operació que podria mobilitzar més de 100.000 combatents iemenites, amb suport aeri saudita i assistència d’intel·ligència nord-americana.
La imatge, però, probablement no serà la de soldats saudites avançant personalment per les muntanyes de Sanà contra guerrillers houthis. Riad sembla haver après almenys una lliçó de la intervenció iniciada el 2015: entrar directament en una guerra terrestre al Iemen és molt més fàcil que sortir-ne.
El pla actual preveu que el pes de l’ofensiva terrestre recaigui sobretot en forces del govern iemenita reconegut internacionalment i altres formacions anti-houthi, mentre l’Aràbia Saudita aportaria comandament, coordinació, intel·ligència i aviació. Els Estats Units, per ara, tampoc no han compromès tropes de combat i han evitat prometre una intervenció directa.
Això no significa que sigui una operació senzilla. Les forces contràries als houthis estan fragmentades entre diferents grups, comandaments i interessos territorials. Una ofensiva limitada podria concentrar-se en Bab el-Mandeb i la costa. Una operació més ambiciosa podria obrir simultàniament fronts a Taiz, Marib, Al-Bayda o Al-Jawf.
Els houthis ja no són una simple milícia
També hauríem de deixar de descriure els houthis únicament com una “milícia”.
El moviment Ansar Allah continua sent un actor no estatal, però després d’anys de guerra controla bona part del nord-oest del Iemen, administra milions de persones i disposa de forces terrestres, míssils balístics, míssils antivaixell, drons de llarg abast i estructures de comandament pròpies.
Amb suport tecnològic i armament relacionat amb l’Iran, els houthis han aconseguit una capacitat que poques organitzacions armades no estatals tenen: poden amenaçar simultàniament territori saudita i una de les principals rutes comercials del món.
Això explica Bab el-Mandeb. L’estret és la porta sud del mar Roig. Per allí passa el trànsit entre l’oceà Índic, Suez i Europa. Itàlia ja ha advertit que l’actual desplegament naval europeu és insuficient per protegir aquesta ruta.
El fantasma de 2015
Aquí apareix el gran risc saudita.
Quan Riad va intervenir al Iemen el 2015 esperava una campanya relativament curta que restablís el govern aliat. En canvi, la guerra es va convertir en un conflicte llarg, car i destructiu. Els bombardejos no van eliminar els houthis; aquests van adquirir més experiència, millor armament i capacitat per atacar directament l’Aràbia Saudita.
Una nova ofensiva podria repetir part d’aquell problema. Recuperar una franja costanera és una cosa; destruir el poder militar houthi a les muntanyes del nord és una altra completament diferent. El terreny, les línies logístiques, la fragmentació dels aliats i la capacitat houthi per dispersar-se i contraatacar continuen jugant contra Riad.
Per això, l’objectiu realista saudita probablement no és conquerir Sanà, sinó assegurar Bab el-Mandeb i impedir que els houthis puguin convertir l’estret en una arma estratègica.
I els civils?
Mentrestant, el Iemen continua pagant el preu.
El Programa Mundial d’Aliments alerta que en algunes zones controlades pel govern tres de cada quatre famílies passen gana. El país importa prop del 90% dels aliments que consumeix i els nous combats ja han desplaçat desenes de milers de persones. El WFP necessita urgentment més de 100 milions de dòlars per mantenir l’assistència alimentària.
La batalla per Bab el-Mandeb pot decidir una part important de la seguretat marítima mundial. Però per als iemenites planteja una pregunta molt més coneguda: està començant una nova fase de la mateixa guerra que mai no es va arribar a acabar?