L’1 d’octubre de 2017 Catalunya vivia probablement el moment de màxima tensió política des de la restauració de la Generalitat. Nou anys després, la qüestió de la independència continua present, però la Catalunya del 2026 és políticament, socialment i econòmicament força diferent.
De Puigdemont a Illa
El 2017 Carles Puigdemont presidia un Govern compromès amb la celebració del referèndum. Junts pel Sí disposava de 62 diputats i, amb els 10 de la CUP, les forces independentistes tenien majoria absoluta al Parlament.
El referèndum de l’1 d’octubre es va celebrar malgrat haver estat suspès per la justícia. La Generalitat va comptabilitzar 2.286.217 vots, aproximadament un 43% del cens, amb 2.044.038 vots favorables a la independència. El Tribunal Constitucional, però, considera que aquella votació no va constituir un referèndum jurídicament vàlid dins l’ordenament espanyol.
El panorama institucional actual és gairebé invers. Les eleccions del 2024 van donar 42 diputats al PSC, 35 a Junts i 20 a ERC, i les forces independentistes van perdre la majoria absoluta. Salvador Illa va ser investit president amb els vots del PSC, ERC i els Comuns.
Això, però, no significa que la independència hagi desaparegut socialment. El CEO situava l’octubre del 2017 el suport a la independència en el 49%, davant d’un 43% contrari. El juliol del 2026, un 45% respon que votaria sí i aproximadament un 51% que votaria no.
Han canviat sobretot les preocupacions
Aquí trobem probablement la diferència més espectacular.
A finals del 2017, el 48,9% dels catalans assenyalava les relacions Catalunya-Espanya entre els principals problemes del país, seguides per la insatisfacció política, amb un 40,5%. L’accés a l’habitatge només apareixia amb un 3,4%, la immigració amb un 2,7% i la inseguretat ciutadana amb un 1,1%.
El 2026 el mapa és completament diferent. L’habitatge és ja el principal problema per al 28%, mentre immigració i inseguretat arriben al 10% cadascuna. La insatisfacció política queda en un 8%.
Catalunya també ha canviat demogràficament. Ha passat de 7,50 milions d’habitants el 2017 a 8,21 milions el 2026, un augment de més de 700.000 persones.
Una economia més gran, però amb nous problemes
El PIB català era de 232.800 milions d’euros el 2017. El 2025 havia arribat als 334.765 milions; són euros corrents i, per tant, la diferència no equival íntegrament a creixement real. Les exportacions de béns han passat d’uns 69.700 milions el 2017 a més de 100.900 milions el 2025.
El mercat laboral també presenta una diferència important: la taxa d’atur mitjana era del 13,4% el 2017, mentre que el segon trimestre del 2026 se situava en el 7,9%.
Però aquesta millora conviu amb una pressió molt més gran sobre l’habitatge. L’índex oficial de preus de compravenda ha passat de 117,3 el 2017 a 187,7 el 2025: un augment proper al 60%.
Nou anys després
La principal diferència entre el 2017 i el 2026 potser no és que la qüestió independentista hagi desaparegut —les enquestes indiquen clarament que no—, sinó que ha deixat de monopolitzar la vida política i social catalana.
El 2017 el debat sobre la relació amb Espanya ocupava el centre de gairebé tot. El 2026 comparteix espai amb l’habitatge, la immigració, la seguretat, els serveis públics i els profunds canvis demogràfics.
Nou anys després de l’1 d’octubre, Catalunya continua debatent què vol ser, però cada vegada discuteix més intensament sobre com vol viure.